LA SORPRENENT VIDA DE L’INGRID

 Vaig crear aquest bloc en primer de l'ESO, però mai hi vaig arribar a escriure res. Avui, després de tres anys, he decidit reprendre el bloc per explicar uns quants fets sobre mi. Espero que gaudiu aquest text tant com l'he gaudit jo!

LA SORPRENENT VIDA DE L'INGRID

D'una bonica nit de San Valentí vaig sorgir jo: el meu nom és Ingrid Lluch Fuertes, vaig néixer el 15 de setembre de 2006 a Blanes i soc una dona. Actualment estic vivint a Tossa amb la meva mare i a Terrassa amb el meu pare.

Soc una persona amb bastant de caràcter i amb un fort temperament i, encara que potser no ho sembla, soc una mica introvertida. Considero que soc una persona intel·ligent, ambiciosa, intuïtiva, estratègica, empàtica i objectiva, tot i que també puc ser freda, egocèntrica, antipàtica, impulsiva, impacient i fàcil d'irritar, ja que sempre vull ser la millor en tot i, quan no ho soc, m'enfado i començo a perdre interès en les coses que m'agraden. 

Considero que tinc un bon estil, m'agrada vestir amb roba fosca. Gaudeixo del meu temps lliure dibuixant, escoltant música, llegint i investigant sobre temes que m'interessen. Soc més de gats que de gossos, soc bastant oberta de ment i  considero que soc bastant tolerant amb el que respecta a la identitat de la gent. No acostumo a tenir prejudicis pel simple fet de ser d'una altra ètnia, raça, gènere, sexualitat, etc. Per altra banda, no soc una persona creient, tot i que no nego al 100% l'existència de Déu o d'altres entitats. I és que prefereixo guiar-me pels fets provats.

Tinc bastant clar els meus objectius de futur. Quan acabi batxillerat, tinc planejat viatjar a Anglaterra i estudiar, allà, a la universitat. Estudiaré criminologia per poder convertir-me en una investigadora privada, ja que aquest tema sempre m'ha interessat. No tinc intenció de tenir fills; tot i que no ho descarto del tot, no crec que sigui una bona idea tenir-ne, ja que el món cada cop està pitjor i és bastant possible que, en aproximadament cinquanta anys, deixi de ser habitable.

Físicament, considero que no estic malament: soc de pell pàl·lida; tinc els cabells llargs, una mica escalat i de color castany fosc; tinc la cara una mica ovalada, les meves celles son molt fosques, els meus ulls són marrons, amb les parpelles una mica caigudes i les pestanyes negres i arrissades; el meu nas és arromangat i llarg, la veritat és que m'agrada bastant!; tinc la boca petita i els meus llavis no son fins, però tampoc son grossos; tinc l'espatlla ampla i els braços no son gaire llargs; les mans són petites amb els dits llargs i bastant boniques. Per altra banda, tinc bastants corbes, no tinc una complexió prima, però tampoc grossa; tinc les cames una mica curtes i els meus peus són petits. Mesuro 1,58 m.

La percepció que tenen els altres de mi depèn del que jo vull que vegin de mi. Crec que la majoria em veu com una persona graciosa, però que rarament està de bon humor. Em solen dir que semblo intimidant al principi però que, un cop em coneixen, em veuen interessant; altres em descriuen com una persona una mica antipàtica, atrevida, enginyosa, malhumorada de tant en tant, valenta, conscient de les conseqüències, molt fidel als seus éssers estimats i una mica despistada.

Espero que aquest text t'hagi ajudat a conèixer-me millor! <3<3

Fer aquesta redacció m'ha ajudat a conèixer-me una mica més a mi mateixa. També ha sigut molt útil per millorar la meva gramàtica. He gaudit molt mentre escrivia d'aquest text i durant la preparació d'aquest bloc.